Patrimoni de guerra a la costa tarragonina (I)

Avui us presento aquest espai, situat a la Costa Daurada, i ben a prop de casa nostra. Es tracta de les trinxeres, búnquers i nius de metralladores del pla de Rabadà, que podem trobar de camí a la Punta Rojals, o també coneguda com a Punta de les Rojales, situades al terme de l'Hospitalet de l'Infant, a l'extrem sud occidental de la comarca del Baix Camp.

Normalment, la gent coneix aquesta zona per la Platja del Torn, zona ben freqüentada en època d'estiu per molts banyistes, sobretot nudistes.

Concretament, aquests vestigis de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) foren l'enclavament defensiu més important de la zona per part de les tropes republicanes, situades estratègicament en aquesta línea de costa d’uns 9km per preparar una possible contraofensiva a l'atac per mar que el general Franco havia estudiat i de la qual es preveia un desembarcament a Cala Justell o sector de la Bassa Nova, entre els termes de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

Aquests elements defensius no s’arribaren a utilitzar mai, motiu pel qual han anat passant desapercebuts al llarg del temps.

De fet, més endavant tornarem a parlar d'aquesta zona, ja que dóna per moltes més publicacions al respecte, però avui només ens aturarem a les restes de la Punta Rojals, ja que altres indrets i racons que hem visitat d’aquesta àrea com per exemple els Búnquers de la Pixerota, o la bateria antiaèria de costa de Cala d’Oques o Bassa Nova les quals en parlarem més endavant de manera més ampliada.

Aquestes restes del conflicte no es troben senyalades ni protegides per l'administració, tot i això, malgrat el deteriorament que han sofert pel pas dels anys, es mantenen ben visibles i de fàcil accés per a tothom, ja que s’hi ha treballat simbòlicament en alguna ocasió, la darrera d’aquestes, l’any 2012 per alumnes de la URV de l’Escola d’Arquitectura.

El motiu pel qual les trobem en aquest terreny, es deu sobretot a la importància estratègica del sector, ja que ens situem amb una espectacular visibilitat de la Mar Mediterrània per una banda, la serralada prelitoral paral·lela a la costa, i la planada litoral tarragonina; per tant, 3 zones clau de comunicació terrestre, que ja varen utilitzar en períodes històrics molt més antics els romans, els àrabs, pirates, tropes catalanes que van combatre al coll de Balaguer durant la Guerra dels Segadors (1640), guerrillers contra Felip V a la Guerra de Successió, tropes de Suchet a la Guerra del Francès (1811), etc.

Però si volem buscar una explicació que doti de més sentit a la construcció d’aquests elements en aquesta zona del pla de Rabadà, hem de tenir clars els antecedents que precedeixen a aquesta: el bombardeig naval de Roses (Girona) al 30 d’octubre de 1936 per part de les tropes insurrectes (nacionals), i l’aixecament de fortificacions que se’n deriva a moltes poblacions costaneres catalanes, sobretot pel fet que l’armada i l’aviació dels feixistes partien des del seu enclavament a Mallorca amb incursions navals i desembarcaments.

Fou el general republicà Vicente Rojo fou qui va ordenar la construcció d’aquest conglomerat defensiu costaner.

Com podeu veure, aquesta trinxera fou excavada a la pedra, i conté 2 refugis al seu interior. Estava concebuda com a element defensiu per tal de protegir la bateria antiaèria de 3 cercles de formigó que es troba més amunt, coneguda com a bateria de costa de Cala d’oques, al pla de Rabadà, i que mai fou acabada, ja que al setembre de 1938, se n’ordenà l’aturada de la seva construcció. Per tant, poc us van tenir aquestes fortificacions.

Finalment, el 15 de gener de 1939, les tropes franquistes ocupen el coll de Balaguer i s'abandonen a corre-cuita.

Curiosament, al costat dels 3 cercles de la bateria, s’hi troba un dels refugis de personal pensats per albergar la tropa de reserva o bé desar-hi municions i queviures, i actualment està ‘ocupat’ per una o més persones que hi han trobat aixopluc i s’hi ha instal·lat uns tendals a sobre i han posat 4 plantes decoratives pel voltant. Ben plegat, prou peculiar i mostra de la deixadesa d’aquestes restes.