Trinxeres de la Punta del Duc i de Berrús a les Terres de l'Ebre

El cap de setmana de l'11 de març vam poder gaudir d'aquestes espectaulars trinxeres i espais de memòria de la Batalla de l'Ebre, que per sort, encara es conserven prou bé, per tal de fer-nos una idea de les posicions dels soldats republicans durant el calorós estiu del 1938. Després de sortir del poble de Riba-roja d'Ebre, ens vam enfilar ben amunt en direcció a la Pobla de Massaluca (Terra Alta) per una carreteda farcida de tombs, fins arribar a la Punta del Duc (297 m.), punt de partida de la nostra visita per les restes del conflicte en aquesta zona.

Com havien previst els comandaments de l'Exèrcit Popular, amb Vicente Rojo al capdavant, l'operació de l'Ebre va comportar que Franco traslladés tots els esforços concentrats a València, cosa que va evitar la caiguda de la ciutat. El que sí que no van preveure va ser la descoordinació de l'exèrcit republicà que va provocar que no es duguessin a terme les ofensives que paral·lelament s'havien d'iniciar en d'altres fronts.

Alhora, Franco, amb la seva idea de guerra total (aniquilar l’enemic a tot arreu, independentment de l’ordre sempre i quan la victòria arribi a tot arreu, poble a poble, ciutat a ciutat), es trasllada a l'Ebre, on dirigirà els millors efectius del seu exèrcit (l'Exèrcit del Nord i el Cos d'Exèrcit Marroquí) en una contraofensiva frontal contra les tropes republicanes. El desequilibri de forces era prou evident: el bàndol franquista tenia tropes de reforç, experimentades, amb armament eficient i el suport de l'aclaparadora aviació alemanya i italiana, mentre els recursos materials del bàndol republicà sempre van ser escassos, en nombrosos casos inoperants, amb una aviació simplement testimonial i amb una manca d'experiència de molts dels seus soldats, com era el cas de la Lleva del Biberó, on van ferir al meu avi Pere, a l’altura de Faió, a la comarca del Matarranya, en pau descansi.

Precisament, la foto que apareix a continuació, no ho podem apreciar del tot, però al riu Ebre, si ens hi fixem, es veu el campanar del vell poble de Faió, actualment soterrat com el popularment conegut de Sau, perquè us feu una idea.

Precisament, aquests enclavaments, situats enmig d’una zona privilegiada, amb excel·lents vistes sobre el riu Ebre, es pot descobrir tot un entorn fortificat que formà part de la línia defensiva construïda al llarg del riu d'Algars per protegir el territori d'una invasió franquista. Els senders rehabilitats permeten resseguir els camins dels soldats republicans durant els més de cent dies de batalla.

Les vistes de la serra de Pàndols i Cavalls, com també de la comarca del Matarranya, són tot un espectacle. A més, a banda dels diversos nius de metralladores, búnquers i trinxeres, és realment impactant passar per sota els túnels o passadissos que trobem a la Punta del Duc entre trinxera i trinxera, que creuaven la muntanya de costat a costat. En alguns encara s’hi pot accedir sense gaires dificultats i així posar-se en la pell dels soldats que van cavar manualment aquells forats que encara es conserven.

Per altra banda, la zona de Berrús, ocupada per les tropes republicanes des del mateix 25 de juliol del 38, es va establir allà per dos motius principals: defensar el cap de pont de Riba-roja d’Ebre i protegir la rereguarda de l’altiplà de la Pobla de Massaluca.

Com podeu veure, és una línia de trinxeres ubicada a la vessant d'un turó que domina la confluència entre el Matarranya i l'Ebre, així com la línia del ferrocarril del directe Barcelona-Madrid. Es conserven bona part de les seves estructures, amb l'afegit d'unes excel·lents vistes.

A l'Ebre hi va haver la concentració d'homes i material de guerra més rellevant de tot el conflicte: 130.000 soldats republicans, davant dels 185.000 homes sota les ordres de Franco.